Quis autem velum iure reprehe nderit. Lorem ipsum dolor sit nulla or narjusto laoreet onse ctetur adipisci.
Quis autem velum iure reprehe nderit. Lorem ipsum dolor sit nulla or narjusto laoreet onse ctetur adipisci.
La problemàtica dels assentaments a Barcelona ha empitjorat en el darrer any. El 2017, 444 persones -adultes i infants- vivien en camions, caravanes i petites barraques instal·lades a solars i fàbriques en desús de la ciutat. Aquest any, la xifra ha pujat fins a les 536 persones, el que significa un 20,7% més.
Ja fa anys que a Barcelona es comptabilitza el nombre de persones que dormen al carrer i la xifra s’acompanya de dues dades més: d’una banda, el nombre de persones que passen la nit en algun centre públic i privat i, d’una altra banda, el nombre de persones que viuen en assentaments, és a dir, en solars o fàbriques buides de la ciutat. A Amics del Moviment Quart Món acompanyem persones que pateixen aquesta última situació. La xifra d’aquest any és molt preocupant: 536 persones viuen en assentaments.
Les dades es van fer públiques el passat més de maig, després el recompte de persones sense llar que la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar -de la qual formem part- va organitzar a Barcelona. Els resultats ajuden a dimensionar la realitat de les persones sense llar de la ciutat, a través de tres xifres importants:
La majoria de famílies que coneixem a Amics del Moviment Quart Món viuen en llocs molt inestables, com pisos ocupats i assentaments. En total, de les 536 persones que viuen en assentaments i que el recompte ha visibilitzat aquest any, coneixem el 17%; són homes, dones, infants i joves que voldrien tenir una llar estable i digna.
Saber quantes persones viuen en assentaments a Barcelona és bàsic per dimensionar la problemàtica i començar a abordar-la. Les xifres que s’han recollit des de l’any 2011 evidencien que cal posar sobre la taula aquesta realitat d’exclusió invisible:
Es tracta de persones adultes soles i també de famílies amb infants. La seva procedència és molt diversa: en els darrers ans moltes persones han arribat de l’Europa de l’est, també hi ha de països africans i famílies que fa 20 anys van arribar de Galícia i de Portugal cercant un futur millor.
El fet de viure en un assentament uneix totes aquestes persones i també l’objectiu d’accedir a un habitatge. Calen, però, polítiques que mirin a mig i llarg termini, així com estratègies i recursos diferents perquè les necessitats i la situació de les persones que viuen als assentaments són molt diverses.
Segons la xarxa europea Feantsa, referent en la lluita contra el sensellarisme a l’àmbit europeu, hi ha moltes maneres de no tenir una llar. Viure en un assentament és una d’aquestes situacions.