• c/Clot 21-23, baixos. 08018, Barcelona
  • +34 635 886 930

Celebrem el dia de la dona treballadora amb el seu empoderament

Parlem amb la Montserrat Puig sobre l’empoderament de les dones a través de la seva tasca d’alfabetització. Així és com des del Moviment Quart Món celebrem el dia de la dona treballadora.

 

“Reconèixer la teva firma és empoderar-te com a dona”

L’ensenyament és un sector eminentment femení. Montserrat Puig és una bona prova d’ell, amb més de 20 anys dedicats a la psicopedagogia i docència. Quan mires als ulls de la Montse veus que realment sent devoció per fer créixer als nens i adolescents que han format part de la seva trajectòria vital.

Ara ja jubilada, se centra des de mitjans de 2020 en donar classes a dones adultes en procés d’alfabetització. Està portant a terme aquesta tasca a través d’Amics del Moviment Quart Món.

Montse, vint anys de dedicació a l’ensenyament. Fent un repàs a la teva carrera professional, que en destacaries?

Doncs destacaria dos grans trams o blocs rellevants: Una primera etapa centrada en l’ensenyament de nens entre 14 i 16 anys, tenia una aula d’atenció especial, amb noies i nois amb problemes d’aprenentatge que ja havien deixat l’institut. I una segona etapa on vaig ser professora en un institut molt a prop de Quart Món, aquí vaig estar deu anys amb grups d’atenció i de problemàtica racial i social.

A Espanya el nivell d’alfabetització és molt gran comparat amb països d’Amèrica Llatina. Tot i això, segons dades de la UNESCO Espanya la taxa d’alfabetització masculina és del 98,93%, un punt per sobre del de les dones, que es troba al voltant del 98%. Aquest 1% de diferència creus que té un component de simbologia?

Diu molt de la societat en la que encara vivim. Fent referència a gent que prové de la immigració, són més efectives les dones que els homes. Tenim molts casos de dones que arriben a quart d’ESO, que es graduen o fan algun cicle. Des de la visió de professorat i mentre estan escolaritzades, les dones s’ho prenen més seriosament, tot i que no els ajuden a casa. Moltes de les seves mares no saben llegir i escriure, però crec que aquest element canviarà amb els anys, les dones s’estan implicant més en aprendre.

  Comentes que moltes de les mares que provenen de la immigració no saben llegir i escriure. En les classes d’alfabetització, de quin grau d’alfabetització parteixes?

Estic donant classe a dones que s’han casat als 15 o 16 anys i per tant, van deixar l’entorn educatiu molt aviat. Alfabetitzar significa fer aprendre lletra a lletra. Les dones amb les quals estic tenen moltes ganes d’aprendre, però també tenen moltes dificultats pel rol que els ha tocat viure.

 Quina és la motivació que veus que tenen a l’hora d’aprendre?

La motivació està molt vinculada a la utilitat en el dia a dia: llegir els cartells de la carretera ràpidament quan condueixes o les parades de metro. També veuen que és una manera que es puguin obrir moltes més portes.

Has notat un canvi en les dones que s’estan alfabetitzant? Se senten més segures o empoderades?

Els hi dona molta més seguretat. Acabar signant en compte de fer una “X” és empoderar-se, ser capaç d’escriure el teu propi nom i reconèixer que és la teva firma.

Comparteixen amb els seus familiars el que van aprenent a les classes?

Aquí hi ha molt el rol de la dona forta que porta endavant la família i que guarda les emocions. Les dones són el pilar de la casa, però l’autoritat masculina és rellevant en aquest entorn.

Els fills continuen la tradició familiar i els rols de gènere?

Amb les nenes i nens més joves es comença a veure un canvi. Amb els fills de 40 anys la visió encara és la mateixa. Conec a nenes que han trencat motlles, han estudiat i estan canviant aquests rols tradicionals de gènere, les filles joves estan reclamant que se’ls escolti.

Crec que si tu aconsegueixes anar involucrant dones, l’empoderament no es queda només en l’àmbit d’alfabetització. Les dones comencen a valorar allò que han hagut de fer per aconseguir la vida que tenen i valorar-se a elles mateixes.

Creus que els grups d’alfabetització permeten crear certes aliances entre les dones?

Si, totalment. Ajuda que les dones es donin suport entre elles. En el cas de Quart Món es comparteixen vivències comunes i té molt a veure amb haver viscut ocupar una nau, viure en xaboles o haver buscat opcions per a poder viure. Que una altra dona pugui entendre la seva vida uneix molt emocionalment.

Aquest 8 de març celebrarem el dia de la dona treballadora. Al llarg de la teva carrera professional has notat una evolució pel que fa al paper de la dona en l’ensenyament?

Jo és que sempre he estat part de la reivindicació dintre els centres. He estat al taller de mediació i una de les tasques que teníem era el canvi de llenguatge, el canvi de rols, el fet de veure com sovint acceptàvem coses que no eren acceptables en realitat, fins que ha començat a haver-hi un canvi des de fa uns cinc o sis anys.

És un procés lent, però es comença a veure. La gent va entenent el que és exigir el teu lloc com a dona. Així i tot, encara ens trobem amb reaccions de noies joves amb actitud masclista, és important fer reflexionar al respecte i fer acompanyament. La gent jove té una altra mentalitat, poc o molt hem ajudat a fer que els joves prenguin un altre paper. Ara bé, el centre i el personal educatiu que hi ha és vital per a fomentar els canvis.